Les primeres festes ja han passat, i a nosaltres se'ns han acabat els fils d'embolicar (tres cops!) El senyor xinès que regenta la botiga "domèstica" del costat de la feina, aviat aprendrà les primeres paraules de català de tan veure'ns i sentir-nos demanar-li coses.
"Què té sobrets petits de colors? I que li arribaran aviat?"
"Gràcies, no ens cal bosseta, ja ho posem aquí. Adéu!"
Adéu, diu ell; i hola i sí, tot i que hola i sí, és una mica més universal, per dir-ho d'alguna manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada