Dia de maquing off.
Avui l'únic que he fet ha estat mirar cap a l'altre costat de la taula, per sobre el portatil, i mirar com la Cristina treballava. Ha treballat, i molt; tot i que ella digui que no té el dia, que no està inspirada (són paraules que us estic transcrivint literalment). "No m'acaba de... no no".
Us explicaré què és el que esteu veient.
Sabeu que fa temps des d'un diari estatal s'iniciava una promoció d'unes polseres que es decorarien amb una sèrie de peces imantades i intercaviables? Les "Zajira" es deïen, la versió renovada de les "Pandora", crec, no em voldria equivocar ara. Doncs, tampoc us cal saber com, però ens va arribar una polsera d'aquestes que només tenia una sola peca imantada, i de la qual la seua propietària no tenia cap intensió de fer-ne la col·lecció.
Molt amablement aquesta parenta ens la va donar amb la intensió que li fèssim un arrelglet a la seua polsera. Després de mirar-se-la i remirar-se-la, la sòcia, qui encara continua polint les últimes creacions (completament diferents al què heu vist fins ara), va inventar-se aquestes roses basades en el material reciclable de les càpsules nespresso.
I el resultat ha estat aquest.
p.c: per tots aquells que patíeu: hem trobat pega extraforta en gel! Hem remenat al bazar xinès de Beautyfull Hill!. I anem plegant "bártulos" que comença el Barça gent! Força Barça!
